20.204 - Seminari de contextos i sistemes de l'art - Aula 1

Públic

Hola companyes,

aquí us adjunto el meu diagrama sobre els sistemes de l’art.

Després de llegir “Mundos del arte y actividad colectiva” de Howard S. Becker, vaig imaginar el món de l’art com un lego o un trencaclosques: un conjunt de peces que, quan s’uneixen, permeten crear l’obra definitiva. Cada peça és essencial i independent, ja que sense una, el conjunt no tindria sentit. Becker defensa que l’art no és una activitat individual, sinó una xarxa de cooperació on múltiples agents, humans i no humans, intervenen per fer possible l’existència de l’obra.

Com diu Becker, “puede pensarse un mundo del arte como una red establecida de vínculos cooperativos entre los participantes”. I també recorda que “las obras de arte, desde este punto de vista, no son productos de individuos con un don especial, sino productos colectivos de todas las personas que cooperan”. Aquestes dues cites sintetitzen la seva idea central: l’art és resultat d’una xarxa organitzada de col·laboracions.

En el meu esquema visual, he volgut representar aquesta xarxa dividida en tres fases: “pre”, “durant” i “post”, ja que considero que una obra no es limita al moment de la creació, sinó que és influïda per factors previs i per un llarg recorregut posterior.

A la fase “pre”, representada en color taronja, hi he situat tots aquells agents que condicionen el procés creatiu. És el moment de la intenció i la motivació, on cal entendre d’on sorgeix el projecte: si és un encàrrec, una iniciativa pròpia, un concurs o un intercanvi. Segons el punt de partida, l’obra seguirà un camí o un altre. Entre les fases “pre” i “durant” hi he col·locat la rodona del “temps”, perquè aquest factor afecta ambdues etapes: abans de crear, ens ajuda a planificar i organitzar; durant la creació, marca els ritmes i terminis necessaris per arribar al resultat final.

La fase “durant”, al centre i representada en color rosa, és el nucli del procés. L’he destacat amb peces més grans de lego, ja que aquí hi trobem els dos elements fonamentals: l’obra i l’artista o col·lectiu artístic. Sense aquests dos pilars, res no es desencadena. Just sota “obra d’art” hi he afegit la categoria d’execució, que inclou la divisió de tasques, els assajos, les proves i el suport tècnic. També hi he situat els col·laboradors, com a peça més petita però imprescindible dins del procés.

La fase “post”, representada en color blau, es divideix en distribució i recepció. La distribució inclou els agents que difonen, organitzen, venen o exposen les obres, fent de pont entre la creació i el públic. Sense aquest pas, l’art no existiria socialment. Dins de la recepció, hi ha el públic, els crítics professionals i les institucions (museus, festivals, acadèmies, biennals), que legitimen i donen valor a l’obra.

He afegit una rodona blau fosc per representar aquelles obres que no tenen un final definitiu, ja que sovint es revisen o es transformen amb el temps. Per això, el sistema no és lineal sinó cíclic: una fletxa vermella torna de la recepció al “pre”, simbolitzant com la crítica, el mercat o els canvis socials i tecnològics influeixen en noves creacions.

En conclusió, una obra d’art sempre és el resultat d’un ecosistema d’agents interconnectats. Tot i que la seva estructura pot variar segons el tipus d’obra, el procés sempre reflecteix la mateixa essència: l’art és una activitat col·lectiva, dinàmica i en constant transformació.

Referència bibliogràfica